Nit de naps (matinada de 6 de gener): El fred és viu. Els naps són el símbol fàl·lic més grotesc que dóna la terra i els xicots els pengen estratègicament als balcons de les mosses. Tot plegat passa la nit de Reis, la més esbojarrada de totes. Els últims anys alguna colla de dones alliberades pengen cols a la porta dels xicots que estan penjant naps.
| Festes de Carnaval ( febrer): Son quatre dies de llibertinatge. L’única llei a què cal ser obedient és a la del rei Carnestoltes, l’amo dels poca-soltes. Balls, disfresses, rues, menjades comunitàries i marxa, molta marxa i disbauxa. La festa ens ve de lluny. Ja al segle passat tenia una personalitat molt pròpia amb un Ball de Cançons particularíssim. Avui s’ha fet molt igual a la de tants altres pobles. | |
Aplec de la sardana (2n diumenge d’abril): L’Aplec és la reunió, l’assemblea de tots els sardanistes. Són gairebé dotze hores de música de flabiol i tenora al parc de Lourdes. És una jornada per saltar agermanadament tot formant anelles. És l’exaltació de la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan, per dir-ho a la manera maragallana.
 |
Festes de Sant Jordi (23 d’abril) Com arreu de Catalunya, per Sant Jordi els llibres i les roses prenen els carrers d’Arenys. La plaça de l’Església és el centre de la festa. Els llibreters i els floristes hi fan parada. La visita hi és obligada. |
| Trobada de Puntaires (abril): L’Associació de Puntaires Flor d’Alba organitza anualment una trobada a Arenys. A banda i banda de la Riera, més de 800 puntaires de tot Catalunya mostren als visitants l’art de teixir amb els boixets les delicades puntes de coixí. |  |
 |
Marxa Popular Xifré (últim diumenge de maig) És un invent recent, però amb molta acceptació. Els atletes i marxaires l’esperen amb impaciència perquè el que compta és participar-hi. És una manera sana i entretinguda de descobrir la bellesa dels rials sinerencs. |
Festes de Carrer (juny-setembre): Al llarg de tot l’estiu són molts els carrers d’Arenys que celebren, una darrera l’altra, les seves festes de carrer. Garlandes als balcons, jocs per als menuts, àpats al carrer, ball i conversa fins a la matinada. Per unes hores la festa pren lloc al trànsit atrafegat de cada dia. A les festes de carrer tothom qui vulgui fer gresca hi és ben rebut.
| Festes de Sant Joan i Fira del Solstici d’Estiu (24 de juny): La nit més curta, la del Solstici. La més antiga i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s’encomanen. La de buscar les herbes remeiares. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll, vet aquí el discurs de sant Joan. Coca i xampany; vet aquí com celebrar-ho. S’organitza una revetlla concorregudíssima i plena de ritme fins a estrenar el nou dia i, per acabar la festa, s’improvisa una banyada a mar amb un sol acabat de néixer i encara tebi. Els firaries de productes naturals omplen de flaires i llaminadures tota la Riera. Els artesans queden convocats a l’única fira que, per celebrar el solstici, es fa a la comarca. |  |
|
Crema de la Bóta (29 de juny) Al capvespre de la diada de Sant Pere es crema una bóta al mig de la Riera, davant de l’Església. És la commemoració de la consagració del temple parroquial dedicat a Santa Maria. D’això fa més de 300 anys. Sant Pere, pescador d’ofici, va beneir amb la ma dreta i l’esquerra la població de Mar que un segle abans s’havia independitzat de la d’Arenys de Munt. |
 |
|
Festa Major de Sant Zenon (9 de juliol) Quan l’estiu fa el ple els arenyencs festegem solemnement la nostra particular Festa Major. Missa cantada, concert, ballades de gegants, focs artificials i balls d’envelat. Tot, tot fa una pinya. Tot és una suma i ho dediquem al nostre sant Patró. Tot el poble, a les Completes de la vigília, canta convençut: "honor i glòria a Sant Zenon" i demana al Sant Màrtir ajut i guiatge. |
 |
 |
L’himne, amb una melodia gairebé impossible, acaba amb un agut pinyol de gran compromís. Tothom surt al carrer i arreu es respira ambient de festa. La taula també es para amb solemnitat i s’omple de les millors viandes i, sobretot, amb els millors peixos. |
|
|
|
 |
Festa de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol): Els pescadors i la gent de mar commemoren la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la Verge marinera. l s’organitza una processó pels camins de l’aigua i les barques naveguen lentament fent sonar les seves sirenes. I aquell dia tots ens enfilem damunt una barca i ningú no es mareja. Aquest es el gran miracle!
|
Festes de Sant Roc (1 6 d’agost): Visca Sant Roc gloriós! Aquest es el crit del 16 d’agost. Els macips guarnits amb faixa vermella, picarols a les cames, espardenyes de veta i amb l’almorratxa (ampolla de vidre amb quatre brocs) a la mà t’alliberen, ruixant amb l’aigua perfumada, de tot mal. |
 |
|
El Vot de Vila s’acompleix cada any quan macips i macipets s’allunyen carrers avall acompanyats pel so del flabiol. |
 |
 |
A l’últim moment del dia, a ranvespre, es balla, cerimoniosa, la dansa mes elegant i senyora: la dansa d’Arenys. |
TEXT: Pep Quintana i Riera. Extret d’un programa de promoció publicat per l’actual Ajuntament.(1997)
Titelles - Pisos de alquiler - Alojamiento - Posicionamiento web - Altas en buscadores - Guia de Empresas - Jazz
